Hola! Ja sóc al meu 4t curs! A principis d’any crec que podré tenir-ho tot fet i estic molt emocionada (intento no baixar el meu ritme d’un curs al mes). A mesura que van passant els cursos, no puc deixar de pensar en com ho fem tot tan malament a la meva feina (treballo en desenvolupament de software en UI i disseny gràfic/màrqueting), on mai dissenyem pensant realment en un usuari. Ho fem pensant en la necessitat de compliment normatiu, que no és que sigui una mala idea, però és quedar-se molt curt per desenvolupar una solució completa. Després passa el que passa i els projectes es rebutgen… en fi.
He de dir que els stakeholders moltes vegades tampoc es comporten com els elements ideals que veiem en aquest curs. Hi ha gent difícil i persones amb nivells tecnològics molt diversos. Una vegada, sense anar més lluny, un client ens va descartar enfadatíssim perquè no sabia què era un OCR i va pensar que l’extracció automàtica de text d’un document escanejat era alguna cosa que ja teníem preparada, no alguna cosa que pogués fer un programari. Una mica més i ens acusa de bruixots! 😀
El cas és que em sento molt més forta per tractar amb qualsevol persona que intervé en el desenvolupament de software, fins i tot amb el meu cap, clients i algun altre enginyer amb qui hem començat a entendre’ns millor.
Quina llàstima que aquest programa no inclogui pràctiques… seria genial anar a Google a fer unes pràctiques (o pasanties) allà.