Aquest article adapta al català i cita les recomanacions de Mustafa Kurtuldu i Thomas Steiner sobre com crear una experiència d’usuari excel·lent encara que la connexió sigui lenta o no estigui disponible.
Dissenyar pensant en l’ús offline no només és possible, sinó que és altament desitjable si volem oferir una experiència d’usuari realment robusta i accessible. En un món on les connexions a internet poden ser inestables —ja sigui per viatges, túnels, zones amb mala cobertura o restriccions de dades—, permetre a l’usuari continuar llegint, consultant informació o preparant accions mentre espera reconnectar és clau. Un bon disseny offline té en compte la comunicació clara d’estats, la sincronització automàtica, la disponibilitat selectiva de contingut i l’educació de l’usuari sobre què pot fer sense connexió. No es tracta només d’evitar errors, sinó d’anticipar necessitats i oferir continuïtat, confiança i control, fins i tot quan la xarxa falla.
Aquí els 17 punts més importants:
1. Tria què mostrar quan la connexió falla
Defineix clarament què implica una connexió correcta —l’experiència online habitual— i què significa fallada de connexió, que inclou tant l’ús offline com amb xarxes lents.
Et pots plantejar des de quan esperes establir connexió, què pot fer l’usuari mentre i com reacciona la teva aplicació quan no hi ha resposta web.dev.
2. Notifica l’usuari sobre l’estat de la connexió
Informa l’usuari sobre l’estat actual i els canvis immediatament. Per exemple:
“Sembla que tens connexió débil. No et preocupis: els missatges s’enviaran quan es restableixi.”
Els sistemes com Google I/O o Aplicacions d’emojis solen fer servir “toasts” per comunicar aquests canvis de forma immediata .
3. Comunica que la connexió torna a estar activa
Quan la connexió es restableix, apps com rastrejadors de temps o mercats financers han d’actualitzar-se automàticament i avisar l’usuari (normalment amb un toast). Altres apps, com diaris, poden permetre refrescar manualment per no perdre el punt de lectura .
4. Adapta la I/F segons l’estat contextual
Els bots de compra offline poden seguir permetent navegar però bloquejar el botó de compra o preus. Altres apps, com Robinhood, canvien colors i estats visuals segons el contexte (ex.: mercat obert/tancat) .
5. Educa l’usuari sobre el model offline
Molts usuaris estan acostumats a una connexió permanent. Cal explicar clarament què canvia quan no es disposa de connexió: on es desa, quines opcions hi ha i com gestionar-ho. Combina text, icones i elements visuals per transmetre-ho amb claredat .
6. Proporciona una experiència offline per defecte
Si l’app no necessita molt de dades, és recomanable activar la caché per defecte. La manca d’estabilitat de connexió genera desconfiança; mantenir una experiència funcional offline genera satisfacció .
7. Avises sobre disponibilitat offline
Aplicacions com Google I/O o Chrome Status indiquen quan l’app està llesta per funcionar offline, amb missatges sincers i independents del nivell tècnic de l’usuari —evitant l’ús de la paraula “offline” si pot malinterpretar-se linkedin.com.
8. Dóna l’opció de descarregar dades per usar offline
Si l’app utilitza fitxers de gran mida (música, vídeos, documents), ofereix un botó clar per “guardar per ús offline” i informa sobre l’espai necessari o el cost en dades. Això ajuda als usuaris a planificar-se i evitar sorpreses .
9. Mostra què està disponible offline
Organitza una secció o menú per accedir al contingut guardat. Fes-ho clar i accessible perquè l’usuari sàpiga què pot usar en qualsevol moment .
10. Indica el cost o mida de l’acció
Mostra l’espai de fitxer o dades que implicarà una acció, donant control a l’usuari, especialment útil en països amb tarifes cares o connexió limitada .
11. Prevé “solucions casolanes” (hacks involuntaris)
Quan els usuaris intenten resoldre limitacions, com enviar fitxers per correu, la teva UI hauria de proporcionar una solució integrada i fiable per compartir fitxers grans —en comptes de promoure hacks improvisats.
12. Permet sincronització entre dispositius
Quan millora la connexió, sincronitza automàticament les dades (per exemple, reserva de viatge iniciada en mòbil i completada en escriptori). Notifica l’usuari quin estat tenen les seves dades, sense saturar-lo amb missatges tècnics .
13. Disseny inclusiu: elements múltiples per expressar estats
No et limitis a un sol color o icona. Combina color, text, icones i lluminositat per comunicar estats; així la informació arriba amb claredat i és accessible (p.ex., per daltvisió o discapacitats) .
14. Utilitza icones que siguin familiars
Acostuma’t a icones àmpliament conegudes (descàrrega, sincronització). Acompanya-les amb etiquetes text, sobretot per termes nous com “offline” .
15. Feedback durant la càrrega: skeletons i animacions
Si carregues contingut, mostra skeletons o preloading suau. Això evita que l’usuari pensi que l’app està “congelada” i redueix la frustració .
Quan l’usuari editava offline, fes que la UI reflecteixi que està guardat localment i que sincronitzarà després. Això ajuda a entendre el funcionament intern .
16. No bloquegis la navegació
Evita modals que paralitzen l’usuari durant una acció de xarxa. És millor fer peticions en fil fons i permetre que segueixi navegant. Que tot estigui en un mode no intrusiu .
17. Optimització per a dispositius econòmics o connexions costoses
Pensa en dispositius amb CPU limitats, poca memòria, pantalles petites i connexions lentes. Ofereix opcions de baix consum de dades o càrrega assets optimitzats segons la xarxa disponible .
Conclusió
En resum, per construir una experiència offline i en xarxes pobres fiable i inclusiva, cal:
- Dissenyar per a connexió exitosa, fallida i inestable
- Informar i empoderar l’usuari (cost, disponibilitat, sincronització)
- Utilitzar elements visuals diversos (icones, text, skeletons)
- Permetre navegar i actuar amb confiança encara que no hi hagi connexió
Aquestes directrius milloren la confiança de l’usuari i fan que les apps siguin realment esperançadores i útils en totes les circumstàncies.