Què és un Design Sprint?
Les petites i mitjanes empreses sovint es troben amb reptes importants: poc temps, recursos limitats i la necessitat de prendre decisions ràpides. En aquest context, el Design Sprint pot ser una eina molt útil per avançar amb seguretat i creativitat en projectes clau.
El Design Sprint és una metodologia creada a Google Ventures que permet resoldre problemes complexos i testar idees amb usuaris reals en només 5 dies. És una combinació d’estratègies de design thinking, innovació i validació ràpida.
En lloc de passar mesos debatent, desenvolupant i ajustant un producte o servei, amb un Design Sprint pots obtenir respostes clares en menys d’una setmana.
Els beneficis d’aplicar un Design Sprint
Els Design Sprint són útils perquè ajuden a resoldre problemes complexos de manera ràpida i centrada.
En primer lloc, situen l’usuari al centre del procés, assegurant que les solucions responguin a les seves necessitats reals. També fomenten la participació de perfils diversos dins l’equip, fet que enriqueix les idees i millora els resultats. A més, ofereixen un espai intensiu de treball col·laboratiu, lliure de distraccions, que accelera la presa de decisions. Permeten validar prototips amb usuaris reals abans de fer grans inversions, cosa que redueix riscos i ajusta millor el producte al mercat.
Finalment, són versàtils i es poden aplicar en diferents moments d’un projecte per desbloquejar idees o validar noves direccions.
Introducció al Design Sprint: una manera àgil de resoldre reptes de disseny
Tot allò que ens envolta —des de la cadira on seiem fins al dispositiu que fem servir— ha estat, en algun moment, una resposta a un repte de disseny. Però, com es transforma un repte o problema en un producte real pensat per a l’usuari? Una de les metodologies més efectives és el Design Sprint.
Un Design Sprint és un procés intensiu i estructurat, generalment de cinc dies, que combina fases de disseny, prototipat i test amb usuaris. L’objectiu és trobar solucions a un repte de disseny concret de manera ràpida i col·laborativa.
El procés es divideix en cinc fases clau:
- Comprendre el problema.
- Generar idees de solució.
- Decidir quina proposta es desenvoluparà.
- Crear un prototip realista.
- Testar amb usuaris per obtenir feedback real.
Els beneficis són clars: estalvi de temps, presa de decisions ràpida, enfocament en les necessitats reals de l’usuari i una millor coordinació entre membres d’equips diversos. En lloc d’invertir mesos en debats i desenvolupaments, el Design Sprint permet obtenir resultats en pocs dies i validar les idees abans de fer grans inversions.
Ara bé, no tots els reptes de disseny requereixen un sprint. Abans de començar, convé fer-se algunes preguntes:
– El repte té múltiples solucions possibles?
– És necessari involucrar diferents perfils o equips?
– El problema és prou ampli per treballar-lo en profunditat durant diversos dies?
Si la resposta és sí, probablement un Design Sprint sigui la millor manera d’afrontar-lo. En els següents apartats veurem amb més detall cada una de les fases d’aquest procés.
Les cinc fases clau d’un Design Sprint
Un Design Sprint es divideix habitualment en cinc fases, que es duen a terme de manera consecutiva al llarg de cinc dies. Cada fase té un objectiu concret i ajuda l’equip a avançar amb claredat, rapidesa i col·laboració cap a una solució validada.
1. Comprendre
La primera fase se centra a entendre bé el repte que es vol resoldre. L’equip comparteix coneixements, escolta experts i revisa informació rellevant per assegurar-se que tothom té una visió comuna. Aquesta etapa és essencial per definir l’objectiu i garantir que tot el que es faci tingui sentit per als usuaris finals.
2. Idear
Amb el repte clar, és hora de generar idees. Aquesta fase fomenta la creativitat: cada membre de l’equip proposa possibles solucions, sovint mitjançant esbossos o dibuixos senzills. El més important no és saber dibuixar, sinó pensar amb originalitat i posar el focus en les necessitats de les persones usuàries.
3. Decidir
Aquí l’equip revisa totes les propostes i tria la millor idea per desenvolupar. Es tracta de valorar els punts forts i febles de cada opció i consensuar quina té més potencial per resoldre el repte plantejat. Un cop decidida la solució, es fa un pla detallat per crear-ne un prototip.
4. Prototipar
Es crea un prototip realista però ràpid, centrat en l’experiència de l’usuari. No cal que sigui un producte final, sinó una versió simplificada que permeti ser testada. Durant aquesta fase també es preparen les proves amb usuaris: es defineix el guió, es programen les sessions i s’ajusta el prototip perquè estigui a punt per ser presentat.
5. Provar
La darrera fase consisteix a testar el prototip amb usuaris reals. L’equip observa com interactuen amb la proposta, recull opinions i identifica aspectes a millorar. Aquest feedback directe és clau per validar la idea abans de fer cap inversió important en desenvolupament o producció.
Recursos per aprofundir en el Design Sprint i entendre com encaixa amb el Design Thinking
Si t’interessa posar en pràctica un Design Sprint o entendre com es relaciona amb el marc general del Design Thinking, tens a la teva disposició diversos recursos útils i gratuïts. Aquestes eines i lectures t’ajudaran a aprofundir en el mètode, entendre les seves fases i preparar millor els teus propis sprints dins la teva empresa.
- Design Sprint Kit (Google)
Un recurs de codi obert amb plantilles, exercicis pas a pas, dinàmiques d’equip i casos reals de sprints aplicats a tota mena de reptes. Ideal per a equips petits que volen provar el mètode per primera vegada. - Llibre «Sprint» de Jake Knapp
Escrit pel creador original del Design Sprint, aquest llibre explica com executar-lo i inclou consells pràctics sobre com establir objectius i començar amb bon peu. Especialment útils els capítols “Comença pel final” i “Enlairament”. - Article sobre per què els Design Sprint funcionen
A Medium hi ha múltiples articles (en anglès) escrits per professionals del disseny i l’estratègia d’innovació que comparteixen experiències reals i reflexions sobre com el Design Sprint accelera projectes i decisions. - INKONIQ Blog – El rol d’un dissenyador novell en un Design Sprint
Un article pràctic que explica com pot participar-hi un perfil júnior de disseny UX, què pot aportar i com aprendre del procés des del primer dia.
Com encaixa amb el Design Thinking?
Els Design Sprint i el marc de treball del Design Thinking tenen estructures semblants i objectius compartits: posar l’usuari al centre, crear prototips ràpids i validar amb dades reals. Tot i això, hi ha diferències importants:
Els Design Sprint poden ser una manera molt efectiva d’aplicar el pensament del Design Thinking en un període curt i amb resultats tangibles. Per exemple:
- Empatitzar: entrevistes ràpides i observació d’usuaris dins del sprint.
- Definir: alineació de l’equip i definició clara del repte.
- Idear: generació intensiva d’idees amb dinàmiques visuals.
- Prototipar: creació d’un prototip funcional en un dia.
- Provar: validació real amb usuaris per obtenir aprenentatges útils.
Com preparar un Design Sprint pas a pas
Un cop una PIME ha decidit que vol provar la metodologia del Design Sprint, cal una bona planificació prèvia per assegurar-ne l’èxit. Tot i que sovint aquesta preparació recau en un perfil de disseny o gestió, és útil que tot l’equip tingui clars els passos bàsics abans de començar.
1. Investigar amb els usuaris: La primera acció és entendre els problemes reals dels usuaris. Aquesta recerca no cal que sigui extensa, però sí orientada a detectar necessitats, friccions o hàbits que es poden millorar. Aquesta informació donarà context i ajudarà a enfocar correctament el repte del sprint.
2. Converses amb persones expertes: La fase de comprensió del Design Sprint es nodreix del coneixement dels experts. Aquestes persones poden ser membres de l’empresa o externs que aportin una visió tècnica, comercial, operativa o d’experiència d’usuari. Cal programar breus converses per identificar els punts clau que ajudaran a definir millor el problema a resoldre.
3. Trobar l’espai adequat: El lloc físic on es desenvolupa el sprint ha de fomentar la col·laboració. Ha de disposar de pissarres, taules mòbils, bon confort acústic, accessibilitat i un ambient còmode. Aquest espai ha de permetre treballar intensament durant diversos dies seguits, amb llibertat per moure’s i expressar idees.
4. Preparar el material: L’organització ha de preveure els materials necessaris: retoladors, notes adhesives, paper, ordinadors, post-its digitals si es fa en línia, i elements bàsics com aigua, cafè o snacks per mantenir la concentració. Això assegura que tothom pugui participar de manera fluida i creativa.
5. Definir les normes del sprint: Per evitar distraccions i garantir un bon ambient de treball, és útil establir normes bàsiques des del primer dia: ús limitat de dispositius, escolta activa, respecte pels torns de paraula i un horari clar. Aquestes normes faciliten la convivència i la productivitat de l’equip.
6. Dinàmiques de presentació i cohesió: Si els participants del sprint no han treballat junts abans, és recomanable fer una petita activitat trencagel. Pot ser una pregunta relacionada amb l’experiència d’usuari o una anècdota compartida. Això ajuda a crear un clima de confiança i obre la porta a una millor col·laboració.
7. Planificar el seguiment: Un cop finalitzat el Design Sprint, és essencial tenir prevista una fase de documentació i valoració. Fotografies de les dinàmiques, recopilació de post-its i conclusions ajudaran a aplicar el que s’ha après. També cal decidir quins seran els següents passos: prototipatge avançat, validació tècnica, aplicació real, etc.
Design Sprint Brief
- Nom del projecte: Nom curt i clar del repte o producte
- Reptes o problemes a resoldre: Quin és el problema principal? Per què és important resoldre’l ara?
- Objectiu del sprint: Què volem aconseguir en aquests 5 dies? Quina decisió volem validar o quina incertesa volem resoldre?
- Equip participant
| Rol | Nom |
|---|---|
| Facilitador/a | |
| Responsable de decisió | |
| Dissenyador/a | |
| Desenvolupador/a | |
| Expert/a en negoci | |
| Altres (opcions) |
- Perfil d’usuari (target): A qui va dirigit el producte o servei? Quins perfils testarem el dia 5?
- Condicions o restriccions: Hi ha límits tècnics, legals, de pressupost o de temps que s’han de tenir en compte?
- Materials i eines: Quines eines farem servir (Miro, Figma, paper, Zoom…)?
- Calendari previst
| Dia | Activitat principal |
|---|---|
| Dilluns | Entendre el repte |
| Dimarts | Generar solucions |
| Dimecres | Decidir i fer storyboard |
| Dijous | Crear prototip |
| Divendres | Testar amb usuaris |
La retrospectiva: millorar després d’un Design Sprint
Un cop finalitzat un Design Sprint, queda un últim pas fonamental: la retrospectiva. Aquest espai de reflexió compartida permet a l’equip revisar el procés viscut, identificar què ha funcionat bé i què es pot millorar de cara a futurs sprints.
Durant la retrospectiva, tothom que ha participat en el sprint té l’oportunitat d’expressar les seves impressions. Es tracta d’una conversa oberta, sense un ordre del dia rígid, guiada per dues preguntes essencials:
- Què ha anat bé?
- Què es pot millorar?
La persona que ha liderat el sprint acostuma a facilitar la sessió, mentre algú altre pren notes per documentar les conclusions.
És important generar un entorn segur on tothom se senti lliure de compartir. Les retrospectives no són per assenyalar errors individuals, sinó per detectar punts de millora col·lectius. Quan cal, es pot recórrer a mecanismes com l’anonimat o el treball en grup petit per evitar que s’imposi el pensament de grup.
Revisar cada fase del sprint (entendre, idear, decidir, prototipar i provar) ajuda a estructurar els comentaris i a detectar on hi ha hagut obstacles, mancances de temps o desafiaments no previstos.
També és un bon moment per celebrar els èxits, reconèixer bones pràctiques i consolidar aquelles eines o dinàmiques que han afavorit la col·laboració o la creativitat.
Finalment, és clau extreure lliçons apreses: acords, idees o canvis que l’equip haurà de tenir en compte abans d’iniciar el proper sprint. Aquest pas alimenta la millora contínua i reforça la cultura d’aprenentatge dins l’empresa.