T’ha passat mai que has dedicat temps i diners a una idea… i després ningú l’ha volgut? Tranquil, no ets l’únic. Sovint, quan dissenyem serveis, productes o processos dins l’empresa, partim de suposicions i intuïcions. Però… i si existís una manera més clara, ordenada i humana de fer-ho?
Aquí és on entra en joc el design thinking, un model de treball que pot semblar modernet però que, de fet, és molt senzill: posar les persones al centre i provar les coses abans de llençar-se de cap.
A continuació, t’explico com funciona i per què pot ser útil per a qualsevol PIME, tant si dissenyes una app com si vols millorar l’atenció al client o repensar el teu catàleg de serveis.
Què és el design thinking?
És una manera de pensar i treballar que t’ajuda a resoldre problemes reals de persones reals. El que el fa especial és que no comences amb la solució, sinó que t’endinses en el problema, escoltes l’usuari i deixes que tot el procés vagi construint-se de forma flexible però estructurada.
Aquest model té cinc fases que poden repetir-se tantes vegades com calgui:
Ara les veurem una a una. I si et preguntes «però això serveix per al meu negoci?», pensa en qualsevol situació on hi hagi persones que interactuen amb el que ofereixes: clients, treballadors, proveïdors… totes aquestes situacions es poden redissenyar millorant l’experiència.
1. Empatitzar
Aquí no es tracta de posar-se dramàtics, sinó de veure el món amb els ulls dels teus usuaris o clients. Entendre què necessiten, què els molesta, què els emociona. I per fer això no n’hi ha prou amb imaginar-ho: cal sortir i escoltar.
Com es pot fer?
- Entrevistes breus (fins i tot informals)
- Observar com fan servir un producte o servei teu
- Preguntar per què fan el que fan, no només què fan
2. Definir
Un cop tens dades i testimonis reals, toca fer neteja i centrar el problema. Aquesta fase és clau perquè si defineixes malament el repte, acabaràs solucionant el que no cal.
Algunes preguntes útils:
- Quin problema concret estem intentant resoldre?
- Per a qui és aquest problema?
- Per què val la pena resoldre’l?
3. Idear
Ara sí, llum verda a les idees! Però compte: l’objectiu no és trobar la millor idea a la primera, sinó generar moltes opcions sense por de fer el ridícul. De fet, les idees boges són les que sovint obren portes noves.
Algunes pràctiques que funcionen:
- Lluvia d’idees amb l’equip (sense jutjar!)
- Fer servir post-its, pissarres, dibuixos ràpids
- Combinar idees o millorar-les entre tots
“Com podríem…?” (HMW – How Might We)
Transforma el repte o problema detectat en preguntes obertes que comencen amb “Com podríem…”
Ajuda a reformular els problemes com a oportunitats i genera una base per fer pluja d’idees.
- Objectiu: Obtenir moltes possibles solucions a partir de la definició prèvia del problema.
- Quan usar-la: Al començament de la sessió d’ideació.
Esbossos ràpids (Rapid Sketch)
Tècnica visual per generar moltes idees gràfiques en poc temps.
Dividiu un full en 4 o 8 espais. Dediqueu 1 minut per fer un esbós diferent en cada espai
- Objectiu: Explorar visualment diferents solucions ràpides sense filtrar.
- Quan usar-la: Per fer aflorar idees gràfiques o d’interfície.
Auditoria competitiva
Consisteix a analitzar com altres empreses o productes resolen reptes similars.
S’avalua què funciona, què falla i quines oportunitats no estan cobertes.
- Objectiu: Inspirar-se i detectar buits o millores possibles.
- Quan usar-la: Abans o durant la ideació, per ampliar perspectives.
SCAMPER
Tècnica per modificar o millorar una idea existent. Cada lletra indica una acció: Substituir, Combinar, Adaptar, Modificar, Posar en un altre ús, Eliminar, Reorganitzar.
- Objectiu: Iterar i transformar idees existents en solucions noves.
- Quan usar-la: Quan ja hi ha una idea sobre la taula i es vol explorar alternatives.
Ideació col·laborativa
Sessió estructurada amb tot l’equip (i si cal, usuaris o stakeholders).
Cal definir abans: rols, objectiu, espai (presencial o online) i eines a usar.
- Objectiu: Generar idees diverses en grup i fomentar la creativitat col·lectiva.
- Quan usar-la: Durant tota la fase d’ideació o en moments clau del projecte.
4. Prototipar
Ja tenim unes quantes idees. Què fem ara? Les passem del cap al món real. Fer un prototip no vol dir construir el producte final, sinó una representació senzilla per entendre com funcionaria.
Exemples de prototips:
- Un dibuix en paper d’una web o aplicació
- Una simulació del servei amb persones
- Un esquema d’un procés intern
Fer un prototip amb paper
Objectiu: representar el funcionament i estructura bàsica d’una web o app de forma ràpida.
Material:
- Paper blanc o quadriculat
- Retoladors o llapis
- Post-its (opcional)
⏱️ Temps recomanat: 30–60 minuts per tenir un prototip testejable
Passos:
- Dibuixa quadrats que representin pantalles o seccions
- Fes servir línies per representar textos (sense redactar-los)
- Dibuixa botons, menús, icones i altres elements bàsics
- Indica com es passa d’una pantalla a una altra amb fletxes
- Reordena fàcilment si cal (pots retallar i enganxar)
Fer un prototip digital gratuït (baixa fidelitat)
Objectiu: crear una maqueta navegable que simuli el funcionament del producte.
📌 Consell: treballa sempre en escala de grisos per centrar-te en l’estructura i no en el disseny visual+
⏱️ Temps recomanat: 1–2 hores per un prototip bàsic navegable
Passos:
- Defineix les pàgines clau del teu producte (p. ex. inici, agenda, reserva, contacte)
- Crea frames per a cada pàgina
- Utilitza formes bàsiques (rectangles, cercles, línies) per representar elements
- Afegeix textos ficticis o lorem ipsum per indicar contingut
- Enllaça les pantalles per simular la navegació
- Comparteix el prototip en mode interactiu amb un enllaç
Fer un prototip d’alta fidelitat
Objectiu: crear una versió visualment realista i interactiva del producte per provar el flux, el disseny, l’estètica i la usabilitat abans de passar al desenvolupament.
⏱️ Temps estimat
- 2–4 hores per una versió simple d’alta fidelitat
- 1–2 dies per un prototip més elaborat amb navegació completa i estil de marca
Què hauria de tenir un prototip d’alta fidelitat?
- Aspecte visual proper al definitiu (colors, tipografies, imatges)
- Navegació real entre pantalles (amb transicions i estats de botons)
- Contingut real o molt proper al final
- Simulació de comportament (formularis, desplegables, menús…)
- Coherència amb la marca i el to del projecte
Recomanacions pràctiques
- Comença creant una guia d’estil bàsica: colors, botons, textos, icones
- Reutilitza components per mantenir coherència
- Anomena bé els elements i pantalles (ajuda molt en proves i desenvolupament)
- Pensa en estat actiu, estat en espera, error i èxit per elements interactius
- Valida amb usuaris abans d’invertir més temps en detalls visuals
Eines gratuïtes o freemium
| Eina | Avantatges | Notes |
|---|---|---|
| Figma | Interacció avançada, components reutilitzables, treball col·laboratiu | Versió gratuïta molt potent |
| Penpot | 100% codi obert, similar a Figma, sense límits | Ideal per a entorns oberts o privats |
| Framer | Permet afegir moviment i animacions, sense codi | Freemium, ideal per a webs |
| Adalo / Glide | Per prototipar apps amb funcionalitat bàsica | Més orientat a prototips funcionalment navegables |
Eines de pagament (amb proves gratuïtes)
| Eina | Per què triar-la? |
|---|---|
| Adobe XD | Integració amb l’ecosistema Adobe, bones opcions de prototipat |
| Sketch (Mac) | Molt popular en entorns de disseny professionals |
| UXPin | Permet simular lògica, estats de dades, validacions de formularis |
| Axure RP | Potent per a prototips complexos i especificacions tècniques |
5. Provar
No cal que sigui perfecte per provar-ho. De fet, com més aviat ho comparteixis amb algú, millor. Perquè així sabràs què funciona, què no s’entén o què podries millorar abans de gastar-hi més temps o recursos.
Consells útils:
- No esperis que t’elogïin: busca les crítiques constructives
- Pregunta què entenen, què no farien servir, què els confon
- Observa, no només escoltis
Per què et pot ser útil com a PIME?
- Et permet fer canvis amb sentit, no a l’atzar
- Et connecta millor amb el teu client real
- Evites perdre temps en idees que ningú vol
- Fomentes la creativitat i la col·laboració dins l’equip
- Pots començar petit i anar millorant sobre la marxa
Ok, tot molt bonic, però què passa quan no parteixes de zero?
Ara bé, tot això està molt bé si pots començar amb una llibreta en blanc i temps per explorar… però què passa quan tens un encàrrec concret damunt la taula, un termini ajustat i diversos stakeholders (clients, caps, col·laboradors) amb opinions fortes i exigències clares?
Aquí el design thinking també et pot ajudar, però cal adaptar-lo. No pots fer tota la fase d’empatia com voldries? Pots buscar petites oportunitats dins del que ja tens. Tens una idea imposada? Intenta entendre el per què i redirigir l’energia cap a una proposta que funcioni per tothom.
👉 En un proper article t’expliquem com aplicar el design thinking quan no comences de zero, sinó que has de treballar amb condicions prèvies, opinions marcades i una realitat empresarial concreta.
I sí, es pot fer una feina excel·lent… sense morir en l’intent. 😉
En resum
El design thinking no és només per grans empreses o dissenyadors professionals. És una manera pràctica i humana de prendre decisions més encertades, sobretot quan tens pocs recursos i vols encertar-la de veritat.
T’animes a provar-ho?