Introducció
Hola! Soc en Shabi, dissenyador d’interaccions a Google amb una missió clara: ampliar l’accessibilitat als sistemes de disseny de Google. Després de l’institut, encara no sabia si la tecnologia era el camí correcte per a mi, ja que no tenia formació tècnica. Però vaig descobrir el gran impacte que la tecnologia pot tenir en la societat, i vaig voler utilitzar-la per millorar la vida de persones, especialment les més marginades. Com a becari en UX, vaig treballar amb productes per a persones amb dolor crònic i vaig veure com és vital entendre les seves necessitats per crear solucions que realment els ajudin.
1. Disseny Universal
- Què és? Crear un producte pensant que sigui útil per a la màxima diversitat d’usuaris i situacions.
- Avantatge:
- Solució única per a tothom.
- Inconvenient:
- Al centrar-se en tothom, se’n pot anar la seva eficàcia.
- Exemples com les «talles úniques» no s’ajusten a tothom.
2. Disseny Inclusiu
- Evolució del disseny universal: busca cobrir necessitats concretes i beneficiar tota la comunitat.
- Característiques:
- Considera factors com capacitat, raça, idioma, edat, gènere, situació econòmica.
- Inclou persones de col·lectius tradicionalment exclosos des del principi del procés.
- Definició: “resoldre per a un, estendre per a molts”.
- Expandeix la concepció de l’accessibilitat més enllà del disseny per a persones amb discapacitats.
- Aquesta metodologia evita considerar una persona estàndard i promou la diversitat com a principi bàsic.
3. Disseny Centrat en l’Equitat
- A què apunta? Després d’haver aplicat el disseny inclusiu, és hora de posar el focus en grups que històricament han estat ignorats.
- Igualtat vs. equitat:
- Igualtat: tothom rep el mateix suport.
- Equitat: cadascú rep el suport que necessita per assolir resultats equitatius.
- Procés pràctic:
- Identifica el producte a dissenyar.
- Defineix quins grups han estat poc atesos.
- Centra el disseny en les necessitats d’aquests col·lectius en tot el procés.
- Objectiu central: assegurar justícia real i reparació de injustícies a través del disseny.
Aplicacions pràctiques de l’equitat
- Formularis (feines, censos):
- Requereix preguntes com la identitat de gènere o ètnia — només si són necessàries.
- Si es recullen dades sensibles, cal redactar-les sense biaixos culturals ni limitacions.
- Exemples: opcions neutrals o obertes per a gènere (“no conforme”, “no binari”, camp de text).
- Assistents de veu:
- Si s’usen veus masculines com a referència principal, les veus femenines o amb accent poden no ser reconegudes.
- Provar amb usuaris diversos millora clarament la productivitat del producte.
- Iconografia i imatge:
- Representar avatatars diversificats per gènere, edat, raça, capacitats…
- Triar imatges no només reproduint el dissenyador, sinó representativa de tota la comunitat.
Llista: Característiques per a un disseny equitatiu
- Definició clara dels grups històricament exclosos.
- Suport i recursos adaptats segons les necessitats concretes (no iguals per a tothom).
- Recopilació i redacció de dades sensibles amb respecte i neutralitat.
- Inclusió de comunitats diverses en la investigació (raça, gènere, edat, capacitats).
- Ús d’idiomes i expressions culturals igualment respectuoses i àmplies.
- Validació amb usuaris d’avatars, icones i imatges diverses.
- Disseny accesible per a persones amb discapacitats físiques, sensorials o cognitives.
- Proves amb tipus de veu diverses (gènere, accent, to).
- Paralitzar la idea de “normalitat”; acceptar multiplicitat d’usuaris.
- Revisió i actualització constant per abordar nous col·lectius i situacions.
El recorregut del disseny UX ha passat del universal (tots amb la mateixa solució), a l’inclusiu (resoldre’n per un i beneficiar molts), fins arribar al centrat en l’equitat (protagonisme i reparació per a grups marginats).