Integració de la recerca en el procés de disseny: comprendre abans de construir
El disseny de l’experiència d’usuari (UX) s’ha convertit en una disciplina fonamental per al desenvolupament de productes digitals útils, accessibles i significatius. Però darrere de qualsevol bona experiència hi ha una veritat senzilla: el/la usuari/ària és el centre de tot. D’aquesta manera, la recerca UX no és un complement, sinó una peça clau del procés de disseny.
Aquesta primera part de l’article explora com la recerca s’integra dins del design thinking, especialment en les fases d’empatia i definició, i com ens ajuda a evitar suposicions no fonamentades.
Per què és essencial fer recerca abans de dissenyar
Quan un equip es planteja desenvolupar una nova aplicació —per exemple, una per compartir trajectes—, és temptador fer hipòtesis ràpides sobre què necessiten els usuaris. Però el disseny centrat en l’usuari no es basa en intuïcions, sinó en coneixement real. La recerca UX ens permet recollir aquest coneixement, ja sigui mitjançant entrevistes, enquestes, observació directa o prototips.
A la fase d’empatia, per exemple, podem fer entrevistes per detectar frustracions relacionades amb el transport. En la fase de definició, els grups focals i les enquestes ajuden a prioritzar funcionalitats, com ara oferir opcions de transport diverses, preus clars o un procés de pagament àgil.
Una activitat transversal, no puntual
La recerca no s’acaba un cop hem començat a dissenyar. És un procés iteratiu que es manté viu durant tot el cicle de vida del producte:
- Abans de dissenyar: per saber què cal construir (recerca fonamental).
- Durant el disseny: per saber com construir-ho (recerca de disseny).
- Després del llançament: per saber si hem encertat (recerca post-llançament).
Una història reveladora és la d’una investigadora que va convidar els enginyers a observar una nena de 7 anys provant una aplicació. Tot i les advertències prèvies que molts infants no saben llegir, els tècnics no ho interioritzaven fins que la van veure frustrada en directe. Va ser llavors quan l’equip va desenvolupar una empatia real. La recerca transforma la perspectiva.
Recerca i treball col·laboratiu: el cas del servei de Google
Un bon exemple de com la recerca impacta el disseny és el cas d’una dissenyadora de l’equip de serveis de Google. Aquest equip connecta clients amb professionals com instructors de ioga, lampistes o advocats. Una de les funcionalitats clau que ha dissenyat és el sistema per demanar pressupostos directament des del perfil del professional, visible tant a Google Maps com al cercador.
El seu procés sovint comença amb entrevistes i enquestes per detectar frustracions, tant dels clients com dels proveïdors. A partir d’aquí, l’equip de disseny analitza les dades per identificar funcionalitats que facilitin el recorregut d’usuari.
El treball col·laboratiu és fonamental: les idees es posen en comú en un ambient segur, on es comparteixen dissenys amb altres dissenyadors, gerents de producte i enginyers per obtenir opinions des de diferents perspectives. Aquest feedback és essencial per evitar la “visió de túnel” i garantir que el disseny és inclusiu, com va passar quan va haver d’adaptar una interfície per a persones amb daltonisme.
La seva experiència demostra que escoltar activament, tenir una mentalitat oberta i estar disposat a repensar les pròpies idees són actituds indispensables per a qualsevol dissenyador/a de UX. No dissenyem per nosaltres, sinó per als altres —i per això la recerca és tan important.
Integració de la recerca en el procés de disseny: comprendre abans de construir
En els darrers anys, el disseny d’experiència d’usuari (UX) ha anat consolidant-se com una disciplina clau dins del desenvolupament de productes digitals. Però si hi ha un principi fonamental que regeix el disseny UX és aquest: la persona usuària és al centre. D’aquesta manera, la recerca UX esdevé un instrument essencial per entendre els comportaments, les necessitats i les motivacions de les persones, i construir solucions digitals que responguin a la realitat i no a suposicions.
Fases de recerca dins del procés de disseny
- Recerca fonamental (generativa):
Es fa abans de dissenyar res. Serveix per detectar problemes i oportunitats. Preguntes clau: Què hem de construir? Per què? - Recerca de disseny (tàctica):
Es realitza durant la fase de prototipatge per validar idees i millorar-les. Pregunta clau: Com ho hem de construir? - Recerca posterior al llançament:
S’avalua si el producte compleix les expectatives i necessitats de les persones usuàries. Pregunta clau: Ho hem aconseguit?
Per què és clau la recerca en UX?
Quan un equip comença a dissenyar una aplicació —per exemple, una app per compartir trajectes— és fàcil caure en conjectures sobre allò que volen o necessiten les persones usuàries. Aquí és on entra la recerca: no es tracta de decidir què construir, sinó d’entendre què cal construir i per què.
Durant la fase d’empatia, es poden fer entrevistes per descobrir els punts de dolor de les persones. En la fase de definició, es poden utilitzar enquestes o grups focals per validar i prioritzar funcionalitats. Això permet establir objectius clars de disseny, com ara: “crear una aplicació intuïtiva, amb opcions diverses de transport, preus transparents i una experiència de pagament fluïda”.
Triar el mètode de recerca adequat
Ara que coneixes la importància de la recerca, com escollir el mètode adequat? Tot depèn de les preguntes que vols respondre i del moment del projecte en què et trobes.
Tipus de recerca segons qui la fa
- Recerca primària: la duus a terme tu mateixa, parlant amb usuaris o observant-los directament.
- Recerca secundària: utilitzes fonts existents, com articles, informes o dades ja publicades.
Tipus de dades recollides
- Qualitativa: es basa en observacions i entrevistes. Respon a preguntes com “per què?” o “com?”.
- Quantitativa: es basa en dades mesurables, com enquestes massives. Respon a “quants?” o “quant?”.
Els dos tipus es poden combinar per obtenir una imatge més completa.
Mètodes de recerca més habituals
Entrevistes
- Objectiu: obtenir informació profunda sobre les experiències, motivacions i emocions.
- Quan fer-les: al començament d’un projecte o per aprofundir en un problema concret.
- Avantatges: flexibilitat, adaptabilitat i insights qualitatius rics.
- Inconvenients: poc escalables, costoses i poden requerir molt de temps.
Enquestes
- Objectiu: validar hipòtesis amb un gran volum de respostes.
- Quan fer-les: un cop tens clars els temes clau, per confirmar-los a escala.
- Avantatges: econòmiques, ràpides i estadísticament útils.
- Inconvenients: respostes més superficials i menor capacitat d’exploració.
Estudis de usabilitat
- Objectiu: veure com interactua una persona amb el teu producte en temps real.
- Quan fer-los: durant el prototipatge i després del llançament.
- Avantatges: descobreixen problemes reals d’ús que sovint no es poden anticipar.
- Inconvenients: poden ser cars, i l’entorn de prova pot no reflectir l’ús real.
Un procés continu, no puntual
Un dels grans errors és pensar que la recerca UX només s’ha de fer al principi. En realitat, hauria d’acompanyar tot el cicle de vida del producte: des de la idea inicial fins després del llançament. A mesura que es desenvolupen prototips, aquests han de posar-se a prova amb persones usuàries per validar idees i ajustar detalls.
Una experiència real mostra el poder d’aquesta pràctica: una investigadora va convidar els enginyers d’un projecte a observar una nena de 7 anys intentant utilitzar l’app. Quan, repetidament, la nena no podia seguir endavant i finalment va dir: “No sé llegir”, l’equip tècnic va tenir un moment de revelació. Van empatitzar de debò amb l’usuària i van entendre el problema des d’una nova perspectiva.