Quan parlem de UX (User Experience), moltes empreses pensen automàticament en aplicacions mòbils o productes digitals. Però el UX no va només d’apps.
Va de qualsevol experiència que una persona té quan interactua amb un producte, un servei o un sistema.
UX és:
- Entrar en una botiga i entendre com funciona sense demanar ajuda.
- Omplir un formulari (digital o en paper) sense frustració.
- Fer servir una màquina, un servei públic, un web corporatiu o fins i tot un espai físic i sentir que tot té sentit.
El UX treballa la manera com les persones entenen, utilitzen i experimenten allò que oferim.
I això afecta tant el món digital com el físic, els serveis, els processos interns i la comunicació.
UX i UI: per què moltes empreses els confonen
És habitual que a les ofertes de feina no es diferenciï clarament entre dissenyadors de UX i de UI (interfície d’usuari).
Tot i això, aquestes ofertes poden ser bones oportunitats, especialment si entenem què tenen en comú aquests rols.
Quines similituds hi ha entre UX i UI?
- Tots dos posen la persona al centre.
- Busquen facilitar l’ús i la comprensió d’un producte o servei.
- Treballen amb criteris de claredat, coherència i funcionalitat.
En què s’assembla la UI al disseny visual?
La UI té una base molt forta de disseny visual:
- Tipografia
- Color
- Iconografia
- Jerarquia visual
- Espai i composició
La diferència és que la UI no només ha de ser bonica, sinó que ha de funcionar, guiar l’usuari i ajudar-lo a prendre decisions.
Per això, moltes empreses busquen perfils híbrids, encara que no sempre ho sàpiguen expressar correctament.
Saps quants tipus de UX hi ha? (I no, no tot són apps)
El UX és un camp ampli i divers. Aquests són alguns dels principals rols, amb exemples que no tenen a veure amb apps:
Dissenyadors d’interacció
S’encarreguen de definir com funciona un producte o servei.
Exemple: el recorregut d’una persona dins d’un hospital, des que entra fins que surt, perquè sigui entenedor i fluid.
Dissenyadors visuals
Treballen l’aspecte estètic i comunicatiu.
Exemple: la senyalització d’un museu, perquè sigui clara, coherent i accessible per a tothom.
Dissenyadors de moviment
Pensen en com se sent una persona durant el canvi d’estats o accions.
Exemple: com s’obren i es tanquen portes automàtiques, torns o sistemes mecànics perquè generin confiança i seguretat.
Dissenyadors d’interfície d’usuari (UI)
S’ocupen de l’aspecte i la funció d’una interfície.
Exemple: la pantalla d’una màquina expenedora o d’un caixer automàtic, perquè sigui intuïtiva per a persones de totes les edats.
Dissenyadors de producte
Tenen una visió global del producte o servei.
Exemple: el disseny integral d’un servei de transport compartit: punts d’accés, informació, ús, manteniment i experiència final.
Dissenyadors de UX (generalistes)
Tenen competències transversals i connecten totes les peces.
Exemple: millorar l’experiència completa d’un servei públic, des de la comunicació inicial fins a l’atenció final a la persona.
Invertir en UX no és una moda, ni una qüestió purament digital. És entendre que cada punt de contacte amb una persona genera una experiència, i que aquesta experiència pot ser frustrant… o memorable.
Les empreses que entenen això no només venen més, sinó que:
- redueixen errors,
- milloren la confiança,
- i creen relacions més sòlides amb les persones.
UX, al final, va d’això: dissenyar pensant en persones reals.