El futur de la cultura a Europa dependrà, en bona part, de com es dissenyi el pròxim pressupost a llarg termini de la Unió Europea. El Marc Financer Pluriennal (MFP) per al període 2028-2034 substituirà l’actual pressupost 2021-2027 i pot comportar canvis importants en la manera com artistes, creadors, entitats i institucions culturals accedeixen als recursos europeus.
La preparació d’aquest nou pressupost ja ha començat i el sector cultural defensa que la cultura no ha de quedar relegada a un segon pla, sinó que ha de ser considerada una inversió estratègica per a Europa.
Un pressupost que pot canviar les regles del joc
Actualment, el programa Europa Creativa disposa d’uns 2.400 milions d’euros, una quantitat que representa aproximadament el 0,2 % del pressupost europeu total. Davant d’aquesta situació, Culture Action Europe proposa elevar la participació de la cultura fins al 2 % del MFP.
La proposta parteix d’una idea senzilla: la cultura no és només una despesa. El sector cultural i creatiu també genera activitat econòmica, ocupació, innovació, cohesió social i identitat europea.
A més, el pròxim pressupost europeu podria tenir una estructura diferent de l’actual. En lloc de molts programes separats, es planteja una organització més simplificada, amb tres grans àmbits:
- Un fons de competitivitat, que podria agrupar diferents programes europeus.
- Plans nacionals, en què cada estat membre definiria les seves prioritats i inversions.
- Un pilar d’acció exterior, destinat a la cooperació internacional i a situacions com la reconstrucció d’Ucraïna.
Europa Creativa: mantenir el que funciona i facilitar l’accés
Una de les prioritats és mantenir Europa Creativa com un programa específic dins del futur sistema europeu de finançament. Es considera especialment important conservar instruments com els projectes de cooperació europea, les xarxes europees, les plataformes transnacionals, la mobilitat internacional i les Capitals Europees de la Cultura.
Però també es plantegen canvis pràctics. Un dels principals és simplificar les sol·licituds i això és una bona notícia per tothom. Els projectes europeus poden requerir molta documentació i temps de preparació, fet que pot perjudicar especialment les organitzacions petites.
Una possible solució seria establir un sistema en dues fases:
- Presentar inicialment una proposta breu o concept note.
- Només les iniciatives seleccionades haurien de preparar la proposta completa.
També es proposa augmentar el percentatge de cofinançament europeu i revisar els límits dels costos indirectes.
Més oportunitats per als nous creadors: Les microbeques
Si el pressupost augmenta, apareixen propostes especialment interessants per a persones i organitzacions que encara no tenen experiència en projectes europeus. Una d’elles són les microbeques d’entre 5.000 i 15.000 euros per a nous sol·licitants. L’objectiu seria permetre que artistes, professionals joves i petites entitats puguin iniciar-se en la cooperació europea sense haver de competir immediatament amb grans institucions.
Això podria tenir un efecte molt pràctic: entrar a Europa a través de projectes petits per després créixer.
També es planteja crear programes perquè institucions culturals —com museus, biblioteques, teatres o galeries— puguin adquirir obres, serveis o resultats produïts mitjançant projectes europeus.
Un possible abonament cultural europeu
Una de les idees més atractives és la creació d’un abonament cultural europeu. El model parteix d’experiències que ja existeixen en diversos països, on els joves reben recursos per comprar llibres, assistir a espectacles o accedir a altres activitats culturals.
A Catalunya ja disposem d’alguns instruments que podrien servir de precedent. D’una banda, el Bo Cultural Jove, impulsat pel Ministeri de Cultura, ofereix actualment 400 euros als joves que compleixen 18 anys, amb una part destinada a arts en viu, cinema, museus, cursos i altres activitats culturals, i altres imports per a llibres, música, videojocs i consum digital. D’altra banda, el Carnet Jove de la Generalitat ofereix a les persones d’entre 12 i 30 anys descomptes i avantatges en àmbits com la cultura, la formació, el lleure i la mobilitat internacional, amb milers de descomptes també arreu d’Europa.
A partir d’aquestes experiències, Catalunya podria plantejar un model més ambiciós: un abonament cultural europeu per a joves que combinés capacitat de compra cultural, descomptes i mobilitat. L’objectiu seria passar d’un sistema basat principalment en el consum cultural dins del territori a un instrument que també facilités l’intercanvi cultural entre joves europeus.
A escala europea, aquest sistema podria combinar-se amb iniciatives de mobilitat juvenil que ja existeixen, com DiscoverEU, que permet als joves seleccionats viatjar per Europa i que incorpora una targeta de descomptes en allotjament, visites i activitats culturals i d’aprenentatge.
Així, un jove podria utilitzar aquest suport no només per anar al teatre, comprar un llibre o visitar un museu, sinó també per viatjar a un altre país europeu i participar en una activitat cultural: assistir a un festival a França, visitar un museu a Itàlia, veure una obra de teatre a Berlín o participar en un projecte cultural amb altres joves europeus.
La finalitat seria doble: facilitar l’accés de la joventut a la cultura, independentment del seu nivell socioeconòmic, i reforçar el sentiment de pertinença a Europa. Alhora, podria contribuir a crear nous públics per al sector cultural, impulsar la mobilitat juvenil i afavorir el coneixement de la diversitat cultural i lingüística europea.
En aquest sentit, l’experiència catalana pot ser especialment útil per al debat europeu: el Bo Cultural Jove aporta el component de finançament directe del consum cultural, mentre que el Carnet Jove aporta una xarxa consolidada de descomptes, serveis i mobilitat. La combinació d’aquests elements amb instruments europeus com DiscoverEU podria donar lloc a un nou model d’abonament cultural europeu, pensat no només per consumir cultura, sinó també per viure-la, compartir-la i descobrir-la més enllà de les fronteres.
La cultura també haurà d’entrar en altres programes
El futur finançament cultural no dependrà únicament d’Europa Creativa. La proposta defensa que la cultura continuï present en àmbits com la recerca, l’educació, la digitalització, el mercat únic i la inversió.
Un exemple és la investigació artística. La creació artística pot generar coneixement mitjançant una obra, una actuació, una pràctica artística o un procés creatiu. Per això es defensa que aquests resultats siguin reconeguts com a formes vàlides de recerca en els futurs programes europeus.
També es planteja facilitar la combinació de recursos procedents de diferents programes. Un mateix projecte podria, per exemple, tenir una part de recerca finançada per un programa científic i una part artística finançada per Europa Creativa.
Els plans nacionals: una oportunitat, però amb condicions
El segon gran àmbit del futur pressupost serien els plans nacionals.
Durant la pandèmia, els estats membres van elaborar plans de recuperació que incloïen inversions en cultura. L’objectiu del sector cultural és mantenir aquesta presència en el futur.
Però hi ha una lliçó important: destinar un percentatge determinat a cultura no garanteix que els diners arribin a tot l’ecosistema cultural.
En alguns casos, els recursos poden concentrar-se en una o dues grans institucions. Per això es proposa que les inversions respectin principis com:
- llibertat artística;
- equilibri territorial;
- salaris i condicions laborals justes;
- suport als creadors independents i les petites organitzacions.
Això canviaria la pregunta de «quants diners es destinen a cultura?» per una altra de més útil: «a qui arriben aquests diners i quin impacte tenen?» La proposta també amplia el debat més enllà dels diners.
La cultura pot tenir un paper important en la democràcia, el pensament crític i la resiliència social. En un context de desinformació i d’influències polítiques externes, la creació cultural pot contribuir a generar espais de participació i continguts basats en valors democràtics.
Per això es defensa que la cultura formi part de les futures polítiques europees destinades a protegir la democràcia i combatre la desinformació.
Aquesta perspectiva és important perquè presenta la cultura no només com un sector econòmic, sinó com una infraestructura social.
Una Europa més solidària: cultura i suport als més vulnerables
El tercer àmbit és l’acció exterior, entenent la cultura com una eina de solidaritat i cooperació internacional. La proposta planteja crear un fons europeu de cooperació cultural internacional que permeti donar suport a organitzacions i projectes culturals de països que no formen part de la UE o que no estan plenament integrats en els programes culturals europeus.
En aquest marc, la cultura també ha de tenir un paper central en la recuperació d’Ucraïna, especialment en la protecció, recuperació i reconstrucció del seu patrimoni cultural, greument afectat per la guerra.
Què significa tot això per al sector cultural?
Per a artistes, associacions, empreses creatives i institucions, el missatge principal és clar: el futur finançament europeu es decidirà abans que comenci formalment el període 2028-2034. Per això, esperar fins al 2028 per reaccionar seria massa tard.
Què es pot fer des d’ara?
1. Seguir el procés europeu.
Les decisions sobre el pròxim MFP es negociaran durant els pròxims anys entre la Comissió Europea, el Parlament Europeu i els governs dels estats membres.
2. Preparar projectes amb dimensió europea.
Les organitzacions poden començar a identificar socis, territoris i problemes comuns que puguin convertir-se en futurs projectes de cooperació.
3. Diversificar les fonts de finançament.
No convé dependre exclusivament d’Europa Creativa. La cultura pot encaixar també en recerca, educació, digitalització, innovació, cohesió territorial o mobilitat.
4. Donar més pes als projectes petits.
Les microbeques i els projectes de menor escala podrien facilitar l’entrada de nous creadors al sistema europeu.
5. Defensar criteris de distribució justa.
No n’hi ha prou amb aconseguir més pressupost: cal garantir que els recursos arribin també als creadors independents, les petites entitats i els territoris amb menys recursos.
El pròxim pressupost europeu encara és un procés en construcció. Les propostes poden canviar i les negociacions entre institucions europees i estats membres determinaran el resultat final. Però el debat ja ha començat i planteja una qüestió fonamental: quin lloc volem que ocupi la cultura en l’Europa del futur?
Si la cultura aconsegueix ser reconeguda com una inversió en economia, innovació, democràcia, educació i cohesió social, el pròxim pressupost europeu podria representar una oportunitat important.
El repte, però, no serà només aconseguir més diners, sinó aconseguir un sistema més accessible, més equilibrat i més útil per a tot l’ecosistema cultural europeu.