Vivim en un món on l’experiència cultural no s’acaba en el moment viscut, sinó que sovint comença —i fins i tot es justifica— en la possibilitat de compartir-la. En ple segle XXI, l’art urbà, els espais singulars i les rutes culturals han deixat de ser consumits de manera introspectiva o transformadora. Avui, tot passa també per la càmera, pels likes, per l’story, pel reconeixement extern. És el que coneixem com el postureig.
Lluny de criticar-ho, cal entendre-ho. I, potser, aprofitar-ho.
Què és el postureig i per què ens hauria d’importar?
El postureig, entès com l’acte de mostrar una imatge pública estètica, culturalment elevada o “cool” a les xarxes, no és només un caprici superficial. És part de la construcció d’identitat digital. Forma part del que som, del que volem projectar, i fins i tot del que aspirem a ser.
La cultura, en aquest sentit, esdevé escenari de projecció personal. L’assistència a una exposició, descobrir un mural urbà o visitar un espai modernista ja no són només actes íntims de gaudi o aprenentatge, sinó també moments capturables, compartibles i validables. Aquesta realitat redefineix com es relaciona la ciutadania amb la cultura urbana.
De la cultura vivencial a la cultura compartida
Podem seguir dissenyant experiències urbanes com si visquéssim en una època de consum introspectiu? O hem d’acceptar que la cultura avui es viu a través de filtres d’Instagram i vídeos de TikTok?
Aquesta pregunta ha estat el punt de partida per pensar una idea concreta: una app que ofereixi un recull curat d’espais públics artístics i experiencials, pensada tant per descobrir la ciutat com per compartir la seva bellesa i singularitat amb el món digital.
L’objectiu? Connectar persones amb sensibilitat estètica, curiositat cultural i ganes de capturar i mostrar allò que troben.
L’usuari/a d’avui: entre la cultura i el reconeixement social
Si vols crear un producte digital cultural, ja no n’hi ha prou amb centrar-se en l’oferta artística o històrica. Cal entendre les motivacions socials de la persona usuària. Les entrevistes i estudis recents apunten que:
- Molts joves trien activitats culturals en funció de si “valen la pena per compartir-les”.
- Es prioritzen llocs que permetin fer bones fotos, vídeos curts i que tinguin una atmosfera visualment potent.
- L’experiència no es viu només en el lloc, sinó en la seva representació digital posterior.
Per això, pensar en el postureig no és una frivolitat, sinó una palanca estratègica de disseny UX.
Característiques clau per a una app cultural d’aquesta mena
Si volem dissenyar una aplicació que connecti amb aquesta nova forma de consum cultural, caldrà tenir en compte:
- Criteris estètics: mostrar espais atractius, amb valor visual i artístic.
- Orientació al contingut compartible: suggeriments per fer fotos, reels, stories.
- Geolocalització: rutes i mapes d’experiències per barri o temàtica.
- Recomanacions socials: el que altres usuaris han descobert i recomanen.
- Gamificació: insígnies per descobrir llocs, compartir o crear rutes pròpies.
- Disseny orientat a identitat digital: com em veuran si vaig aquí?
Cap a una nova cultura urbana
El postureig no és enemic de la cultura, sinó una nova forma d’interactuar-hi. Pot semblar superficial, però pot esdevenir una porta d’entrada a l’interès real, a la descoberta, a la connexió amb l’entorn.
I si dissenyem una eina que entengui això, que ho faciliti i que —alhora— posi en valor l’art i la ciutat?
Potser el que necessitem no és combatre el postureig, sinó fer-lo servir com a vehicle d’experiència cultural significativa.
Bibliografia sobre postureig, experiència cultural i consum digital
Articles i informes acadèmics
- Diversió i postureig als museus
Reflexiona sobre la relació entre experiència cultural, espais museístics i la pràctica del postureig a través de les xarxes socials. - Pacte per la cultura. Informe Diagnosi
Informe amb dades i estudis sobre la participació i el consum cultural a Barcelona, incloent la dimensió digital i les noves pràctiques de consum. - Agenda cultural y comunicación digital
Estudi sobre com la comunicació digital i les xarxes socials transformen la imatge de la ciutat i la participació cultural ciutadana. - Consumos culturales digitales
Anàlisi del consum cultural en l’era digital, amb referències a autors com García Canclini i Castells sobre la relació entre cultura, ciutadania i tecnologia. - Jóvenes, culturas urbanas y redes digitales
Recull acadèmic sobre la relació entre joves, cultures urbanes i l’impacte de les xarxes digitals en la creació d’identitat i consum cultural. - Las tendencias de consumo cultural en espacios digitales
Article sobre les pràctiques de consum cultural digital entre els joves i la transformació dels espais de participació cultural.
Llibres i monografies
- Saber qui som i no perdre’ns en l’intent
Inclou reflexions sobre el postureig, el FOMO i la construcció de la identitat digital en l’actualitat.
Recursos sobre gamificació i apps culturals
- Curs Online d’Introducció a la Gamificació a Través de Casos Pràctics (UOC)
Formació sobre com aplicar la gamificació en projectes culturals i educatius, amb exemples pràctics. - Apps que utilitzen la ludificació
Article sobre l’ús de la ludificació (gamificació) en aplicacions, especialment en l’àmbit educatiu i cultural.
Altres recursos rellevants
- Cómo las microculturas urbanas están redefiniendo los mercados
Article sobre la influència de les microcultures urbanes i la tecnologia en el consum cultural i la creació de tendències. - Exhibicionismo moral (postureig)
Reflexió filosòfica sobre el concepte de postureig i la seva translació a l’àmbit moral i social.
Aquesta selecció cobreix tant la dimensió teòrica com la pràctica del postureig, el consum cultural digital, la creació d’identitat i l’ús de la tecnologia i la gamificació en experiències culturals.