I si un ajuntament petit disposés d’un professional extern que s’encarregués de buscar subvencions, preparar projectes, tramitar sol·licituds i fer-ne el seguiment? Aquesta és una possibilitat que val la pena estudiar, especialment en municipis que no tenen prou personal tècnic ni capacitat administrativa per estar pendents de totes les convocatòries.
La qüestió no és només quant costa contractar aquest servei, sinó quants recursos pot ajudar a aconseguir i quantes oportunitats pot evitar que es perdin.
Quin pressupost podria tenir un tècnic extern de finançament (quan el finançament és zero)?
Aquest servei podria incloure:
Un ajuntament podria contractar un professional o una consultoria especialitzada en finançament públic perquè actués com una petita oficina externa de subvencions.
No caldria necessàriament una persona a jornada completa. Per a molts municipis de menys de 2.000 habitants, podria ser suficient disposar d’un servei compartit, amb unes hores mensuals d’assistència i una dedicació més intensa quan s’obren convocatòries importants.
Aquest servei podria incloure:
- Recerca permanent de subvencions de la Generalitat, Diputació, Estat i Unió Europea.
- Elaboració d’un calendari de convocatòries.
- Detecció d’oportunitats segons les necessitats del municipi.
- Preparació de memòries tècniques i econòmiques.
- Tramitació de sol·licituds.
- Coordinació amb arquitectes, enginyers i altres professionals.
- Seguiment dels expedients concedits.
- Preparació de justificacions i certificacions.
- Control dels terminis d’execució i justificació.
- Assessorament per planificar inversions a mitjà termini.
La idea seria passar d’un ajuntament que espera que aparegui una subvenció a un ajuntament que planifica els projectes i busca activament el finançament per fer-los possibles.
Quant costaria tenir un tècnic compartit?
na oficina compartida de finançament i desenvolupament local podria permetre als municipis petits disposar d’un professional especialitzat, captar més recursos públics i transformar idees en projectes que generin economia, ocupació i activitat al territori. Una iniciativa que qualsevol regidor, alcalde o tècnic municipal pot començar a plantejar-se.
Quants projectes té pendents el vostre ajuntament? Quantes idees s’han quedat al calaix perquè no hi ha prou temps per preparar-les? Quantes convocatòries de subvencions han passat de llarg perquè ningú no ha pogut estudiar-les o presentar la documentació dins del termini?
Aquesta és una realitat habitual en molts municipis petits. Els ajuntaments tenen necessitats, idees i ganes de fer coses, però sovint no disposen de prou personal especialitzat per buscar finançament, preparar projectes i fer-ne el seguiment.
I aquí és on pot aparèixer una oportunitat interessant: per què no compartir un professional especialitzat entre diversos municipis?
Potser un ajuntament de 500 habitants no pot assumir la contractació d’un tècnic de finançament i desenvolupament local. Però si quatre, cinc o sis municipis s’organitzen, poden disposar d’un servei professional compartit, amb un cost assumible per a cadascun.
No cal crear una gran estructura ni començar amb un projecte complicat. Només cal una primera iniciativa, voluntat de cooperar i una planificació clara.
Imaginem que cinc municipis decideixen posar en marxa una oficina externa de finançament i desenvolupament local.
Amb un pressupost anual de 18.000 euros, la distribució podria ser aquesta:
| Concepte | Import |
|---|---|
| Cost anual del servei | 18.000 € |
| Municipis participants | 5 |
| Aportació anual per municipi | 3.600 € |
| Cost mensual per municipi | 300 € |
Per 300 euros mensuals, cada ajuntament podria disposar d’un servei professional especialitzat, amb una dedicació distribuïda segons les necessitats i els projectes de cada poble.
Són xifres orientatives, sense IVA, que s’haurien d’ajustar a les hores de treball i a les responsabilitats contractades.
També es podria començar amb quatre municipis, ampliar el servei progressivament o plantejar una prova pilot d’un any.
La qüestió és que no cal assumir individualment una despesa que, compartida, pot ser molt més accessible.
Però què podria aconseguir aquesta oficina per als pobles?
Aquí és on la iniciativa es torna especialment interessant. Perquè un tècnic de finançament no hauria de limitar-se a buscar diners per fer obres. També podria ajudar els ajuntaments a pensar en noves activitats econòmiques.
Imaginem alguns exemples.
Un poble té un edifici buit. Un altre té productors que necessiten espai.
Es podria estudiar la creació d’un obrador agroalimentari compartit, on petits productors poguessin elaborar, transformar i comercialitzar els seus productes.
Per exemple, un municipi podria disposar d’una antiga cooperativa, una escola en desús o un edifici municipal amb possibilitats de rehabilitació. Altres pobles de la zona podrien tenir pagesos, ramaders, apicultors o petits elaboradors que necessiten instal·lacions adequades per desenvolupar la seva activitat.
En lloc que cada productor hagi d’assumir individualment la inversió, es podria estudiar un espai compartit, equipat i amb un model de gestió que permetés utilitzar-lo a diferents empreses i emprenedors.
Això podria facilitar la creació de petits negocis, donar més valor als productes agrícoles i generar activitat econòmica al territori.
Diversos municipis tenen camins i patrimoni natural.
Molts pobles disposen de camins rurals, fonts, miradors, boscos, ermites, patrimoni històric, paisatges i elements d’interès que, individualment, potser no tenen prou capacitat per atraure visitants durant tot l’any.
Però si es connecten diversos municipis, es pot crear una oferta turística molt més completa.
Es podria desenvolupar una xarxa de rutes que permetés descobrir diferents pobles a peu, en bicicleta o amb altres modalitats de turisme actiu.
L’objectiu seria que el visitant no es limités a visitar un poble durant una hora, sinó que trobés motius per passar-hi un dia sencer o fins i tot quedar-s’hi un cap de setmana.
Una xarxa turística compartida podria beneficiar els allotjaments rurals, restaurants, comerços, guies, empreses d’activitats i productors de tota la zona.
El tècnic compartit podria preparar el projecte territorial, estudiar-ne el finançament i coordinar les actuacions entre els ajuntaments.
Un ajuntament disposa d'un local municipal sense ús. Per què no convertir-lo en un espai per a emprenedors?
Molts municipis tenen baixos municipals, antigues oficines, locals comercials o edificis que actualment no tenen una utilitat definida.
Una possibilitat seria recuperar aquests espais i convertir-los en petits centres d’activitat econòmica.
També es podria estudiar un model de cooperació entre municipis, de manera que els emprenedors de tota la zona tinguessin accés als espais disponibles.
Abans de fer les inversions, caldria estudiar la demanda, els costos de rehabilitació, el model de gestió i les possibilitats de finançament.
Aquesta iniciativa podria ajudar a recuperar patrimoni municipal i convertir-lo en una eina per atreure activitat i retenir talent al territori.
Els municipis volen reduir la factura energètica.
La despesa energètica dels equipaments municipals és una preocupació compartida per molts ajuntaments.
Escoles, pavellons, edificis consistorials, centres socials i instal·lacions esportives poden representar una despesa important.
A més de buscar finançament, el professional podria ajudar a coordinar els estudis, preparar la documentació i identificar les fórmules de cooperació entre ajuntaments, ciutadania i empreses.
La finalitat seria reduir costos, millorar les instal·lacions i avançar cap a un model energètic més sostenible.
Els pobles tenen productes i activitats pròpies. Per què no crear una marca territorial?
Cada municipi té alguna cosa que el diferencia: productes agrícoles, gastronomia, artesania, tradicions, fires, festes, patrimoni o activitats culturals.
Però sovint aquests recursos es promocionen de manera individual i amb poca continuïtat.
Una iniciativa compartida podria donar-los més visibilitat mitjançant una marca territorial que identifiqués els productes i les experiències de tota la zona.
El valor d’aquesta iniciativa seria sumar esforços de comunicació i promoció per aconseguir més notorietat i facilitar que els consumidors i visitants coneguin l’oferta local.
Una web informativa i turística compartida per donar visibilitat a tota la zona
Aquesta pot ser una de les iniciatives més pràctiques i amb més projecció per als municipis participants.
Imaginem una web conjunta que reculli tota l’oferta turística, cultural, gastronòmica i de serveis d’un territori format per diversos pobles.
En lloc que cada ajuntament hagi de mantenir una pàgina turística independent, amb informació dispersa i sovint desactualitzada, es podria crear un portal comú que presentés la zona com una destinació completa.
També es podria incorporar un mapa interactiu amb els punts d’interès, les rutes i els establiments, així com continguts en diferents idiomes per arribar a visitants d’altres territoris.
La web no hauria de ser simplement un directori d’informació municipal. Hauria de funcionar com una eina de promoció econòmica i turística, que ajudés els visitants a descobrir què poden fer, on poden menjar, on poden dormir i quines activitats poden trobar.
El regidor o tècnic municipal pot ser qui posi en marxa la iniciativa
Una proposta d’aquest tipus no ha de començar necessàriament des de l’alcaldia ni requereix una gran decisió política inicial.
Pot començar amb una conversa entre tècnics municipals, regidors de promoció econòmica o alcaldes de pobles veïns.
Sovint, els municipis d’una mateixa comarca comparteixen necessitats, però no sempre tenen espais per estudiar projectes conjunts.
Un tècnic municipal que detecti aquesta oportunitat pot tenir un paper important: identificar els pobles que podrien participar-hi, posar sobre la taula els costos i les necessitats i plantejar una primera reunió de treball.
Un regidor de promoció econòmica també pot impulsar la idea com una proposta de cooperació territorial.
I un alcalde pot veure-hi una manera d’ampliar la capacitat del seu ajuntament sense haver d’assumir una nova plaça de personal.
De vegades, una bona iniciativa no comença amb una gran inversió, sinó amb algú que detecta una necessitat compartida i proposa una solució.
Com es podria posar en marxa?
La iniciativa es podria desenvolupar en quatre passos molt senzills.
1. Identificar els municipis interessats
Seleccionar quatre, cinc o sis pobles d’una mateixa zona que tinguin necessitats semblants i voluntat de cooperar.
2. Conèixer les necessitats de cada ajuntament
Cada municipi podria presentar les seves prioritats: rehabilitació d’edificis, turisme, comerç, energia, serveis, desenvolupament rural o creació d’activitat econòmica.
3. Definir un servei professional compartit
Establir les hores de dedicació, les tasques, el pressupost i el sistema de coordinació. Es podria començar amb una contractació externa i una prova pilot anual, utilitzant l’instrument jurídic i el procediment de contractació que corresponguin.
4. Preparar una cartera de projectes
El professional elaboraria un calendari de convocatòries i un programa de treball per a cada municipi, identificant també les iniciatives que es podrien desenvolupar conjuntament.
A partir d’aquí, l’oficina podria començar a treballar.
Una oportunitat també per als consells comarcals
Els consells comarcals poden tenir un paper important en aquesta iniciativa.
Podrien facilitar la trobada entre ajuntaments, ajudar a identificar necessitats comunes i estudiar fórmules de cooperació.
En alguns territoris, fins i tot es podria plantejar que l’oficina compartida tingués una dimensió comarcal, donant servei a diversos municipis i coordinant projectes de desenvolupament territorial.
Aquesta fórmula permetria aprofitar millor els recursos, evitar duplicitats i generar una estratègia de finançament més coherent.
No és només una oficina de subvencions: és una eina per crear futur
Disposar d’un professional que conegui les convocatòries, sàpiga preparar projectes i pugui identificar oportunitats és una manera d’augmentar la capacitat d’un ajuntament.
Però el seu valor més important pot anar més enllà dels diners aconseguits.
Pot ajudar a recuperar espais abandonats, facilitar l’emprenedoria, donar sortida als productes locals, atraure visitants, impulsar activitats i crear noves col·laboracions entre pobles.
També pot permetre que els tècnics municipals i els responsables polítics dediquin més temps a prendre decisions i menys a intentar resoldre, amb recursos limitats, totes les exigències tècniques i administratives de les convocatòries.
Naturalment, caldrà avaluar els resultats, controlar els costos i seleccionar bé els projectes. No totes les subvencions són adequades ni tots els projectes tenen viabilitat.
Però la possibilitat de compartir coneixement i capacitat professional obre una via que molts municipis podrien explorar.
I si el vostre municipi fos un dels primers a impulsar-ho?
Potser al vostre ajuntament fa temps que parleu de recuperar un edifici, impulsar el turisme, ajudar els productors locals o aconseguir finançament per a noves inversions.
Potser també coneixeu altres pobles de la comarca que tenen les mateixes inquietuds.
La pregunta és si cal continuar intentant-ho individualment o si ha arribat el moment de sumar esforços.
Una oficina compartida de finançament i desenvolupament local podria començar amb quatre municipis, un professional i una cartera de projectes. No caldria esperar a tenir una gran estructura per començar a treballar.
Perquè un poble petit pot tenir pocs recursos, però quan diversos pobles uneixen necessitats, projectes i voluntats, la seva capacitat d’actuació pot créixer considerablement.
I potser aquesta és una de les oportunitats que val la pena que algun regidor, tècnic municipal o alcalde comenci a posar sobre la taula.
Una oportunitat per començar a fer realitat els vostres projectes
Els municipis i les entitats municipals descentralitzades de fins a 2.000 habitants poden acollir-se a la convocatòria 2026-2027 de la Generalitat per finançar la contractació de suport tècnic i jurídic en projectes concrets i no recurrents. L’ajut pot arribar als 15.000 € per ens local, amb una dotació total de 9 milions d’euros. Cada ens pot presentar una única sol·licitud amb un màxim de tres actuacions. Una oportunitat per disposar del suport especialitzat necessari per planificar, redactar i impulsar projectes que sovint queden pendents per manca de recursos tècnics.







